Coinnoti
☰
Catalàca
Torna al blog

Has enviat criptomonedes per la xarxa equivocada? Quines transferències es poden recuperar realment?

De vegades es poden recuperar criptomonedes enviades per la xarxa equivocada. Les opcions depenen de qui controla l'adreça receptora, de si la pot utilitzar en aquella xarxa i de quin token hi ha arribat.

Que una transacció hagi tingut èxit vol dir que la cadena de blocs l'ha processat. No demostra que un exchange hagi abonat els fons al teu compte ni que el receptor els pugui gastar. La recuperació comença localitzant la transferència real del token i identificant qui pot moure aquests tokens.

Troba la teva via de recuperació

  • La teva pròpia cartera: Sovint es pot recuperar si els fons han arribat a un compte normal que controles en una xarxa compatible. Una smart wallet necessita una comprovació a part.
  • Un exchange: La recuperació depèn de les eines de l'exchange receptor, del seu sistema de custòdia i de la seva política per a aquell token i aquella xarxa exactes. Només l'exchange pot gestionar la seva adreça de dipòsit.
  • Una altra persona: Ha de poder i voler retornar els fons. Si et va donar una adreça de dipòsit d'un exchange, haurà de contactar amb aquell exchange.
  • Un smart contract: La recuperació depèn del codi del contracte i dels operadors autoritzats. Alguns contractes poden retornar tokens; d'altres no.

La pregunta clau és: qui pot autoritzar una transferència des de l'adreça receptora a la xarxa que realment es va utilitzar? Que una adreça mostri saldo no és suficient.

Abans d'intentar la recuperació, comprova la transacció

1. Comprova si la transferència s'ha produït realment

Obre el registre de retirada o enviament i copia l'identificador de la transacció a la cadena de blocs, també anomenat TxID o hash de transacció. L'identificador intern de retirada d'un exchange pot ser diferent.

  • Encara no hi ha cap transacció a la cadena de blocs: La retirada pot continuar dins de la plataforma emissora. Comprova si es pot cancel·lar i contacta immediatament amb aquella plataforma.
  • Pendent a la cadena de blocs: Algunes carteres poden intentar substituir o cancel·lar una transacció no confirmada. Segueix les instruccions oficials de la cartera. L'èxit no està garantit, i accelerar la transferència equivocada empitjoraria el problema.
  • Fallida o revertida: Investiga la causa de l'error i comprova el saldo de l'emissor. Això és diferent d'un dipòsit reeixit per la xarxa equivocada. Una transacció fallida de tipus Ethereum encara pot consumir una comissió de xarxa.
  • Confirmada correctament: No hi ha cap botó normal de cancel·lació o chargeback. La recuperació sol consistir a fer una nova transferència des d'on hagin arribat els fons.

2. Utilitza l'explorador de la xarxa que realment vas seleccionar

Comprova la xarxa al registre original de retirada i després obre el seu explorador de cadena de blocs. Per exemple, les transaccions d'Ethereum apareixen a Etherscan, les de BNB Smart Chain a BscScan i les de TRON a TRONSCAN.

Si una transacció no apareix a l'explorador d'Ethereum, pot ser simplement perquè es va fer a BNB Smart Chain. Cercar només a la xarxa prevista no demostra que els fons hagin desaparegut.

Si vas utilitzar un bridge, comprova també l'estat de la transferència. Una transacció completada a la xarxa d'origen pot ser només una part del procés. Busca la transacció de destinació o qualsevol pas de claim o refund que exigeixi el bridge.

3. Troba el receptor real del token

Per a USDT i altres tokens de tipus Ethereum, obre la secció token transfers de la transacció. Comprova-hi el receptor, l'import i el contracte del token.

El camp principal de la transacció etiquetat com a To pot mostrar el contracte que gestiona el token. És normal: una transferència de token crida aquell contracte i li indica quina adreça ha de rebre els tokens. Això, per si sol, no vol dir que hagis enviat els diners al contracte del token per error.

Comprova també què va fer la transacció. Una aprovació de token reeixida dona permís per gastar tokens; no és un pagament per si mateixa. Una transacció amb diverses crides a contractes pot contenir diverses transferències.

4. Verifica el token i la seva ubicació actual

Anota l'adreça receptora completa, la xarxa real, l'import i el contracte del token. Compara el contracte amb la informació oficial de l'emissor del token o de la plataforma receptora per a aquella xarxa. El nom o el logotip d'un token es poden copiar.

Després comprova el saldo del token a l'adreça receptora i les transferències posteriors. La transacció original demostra on van arribar els tokens, però pot ser que després s'hagin mogut.

Si un exchange els ha traslladat a una altra cartera, pot ser una operació interna normal. No demostra que s'hagin abonat al teu compte. Si surt una transferència inesperada de la teva pròpia cartera, investiga una possible compromissió abans d'afegir-hi més fons.

Aquestes comprovacions utilitzen informació pública. No cal connectar cap cartera ni revelar una frase de recuperació per inspeccionar una adreça.

Xarxa equivocada, token no compatible i adreça incorrecta són problemes diferents

Xarxa equivocada o no compatible

Volies enviar USDT per Ethereum, però vas seleccionar BNB Smart Chain. La transferència va arribar a una adreça de BNB Smart Chain i el servei receptor potser no admet aquella cadena.

A les pantalles de retirada, Ethereum (ERC20) acostuma a significar la xarxa principal d'Ethereum, mentre que BNB Smart Chain (BEP20) significa BNB Smart Chain. ERC20 i BEP20 descriuen estàndards de token. Comprova el nom complet de la xarxa en lloc de tractar només l'estàndard com si fos la destinació.

Una adreça que comença per 0x no et diu quina xarxa has d'utilitzar. Diverses xarxes fan servir aquest format i mantenen saldos separats.

Token no compatible a la xarxa correcta

La xarxa i l'adreça poden ser correctes, però la plataforma receptora pot no acceptar el contracte exacte del token que vas enviar.

Per exemple, a la mateixa xarxa poden existir USDC natiu i una versió bridged d'USDC. Circle adverteix que el bridged USDC a Arbitrum no és compatible amb Circle Mint i que els dipòsits equivocats poden no ser recuperables. Acceptar USDC a Arbitrum no implica acceptar automàticament qualsevol token anomenat USDC en aquella xarxa.

USDT també té versions representades per bridges o altres serveis. No assumeixis que tots els tokens amb aquest nom han estat emesos directament per Tether o tenen la mateixa via de recuperació.

Adreça receptora incorrecta

Vas enviar els fons a una adreça diferent de la prevista, potser una adreça antiga copiada, la cartera d'un desconegut o un contracte de token.

Canviar de xarxa no et dona control sobre aquella adreça. La recuperació depèn del receptor real o d'un procés de recuperació aplicable del contracte o de l'emissor.

Que falti un memo o tag és una altra categoria. Els fons poden haver arribat a l'adreça compartida correcta d'un exchange sense la informació necessària per identificar el teu compte. Utilitza el procés de recuperació de memo o tag d'aquell exchange.

Si l'adreça, el token, la xarxa i el memo obligatori coincideixen, comprova els requisits de confirmació, els dipòsits mínims i l'estat dels dipòsits de la plataforma receptora. Pot ser un retard d'abonament i no una transferència per la xarxa equivocada.

1. Els fons han anat a la teva pròpia cartera

Quan un compte de cartera normal els pot recuperar

Moltes xarxes utilitzen comptes de tipus Ethereum. Sovint se'n diu xarxes compatibles amb EVM. En un compte normal controlat directament per una clau privada, la mateixa clau sol controlar la mateixa adreça en aquestes xarxes.

Per això una transferència a la teva pròpia adreça de tipus Ethereum a BNB Smart Chain pot ser accessible encara que la cartera inicialment no mostri res. El saldo del token existeix a BNB Smart Chain; l'aplicació pot estar mostrant Ethereum.

Això s'aplica al compte exacte que controles. No s'aplica automàticament a una smart wallet, a una adreça d'exchange ni a una altra adreça generada a partir de la mateixa frase de recuperació.

Com comprovar-ho amb seguretat

  1. Obre la cartera que controla el compte receptor. Compara la seva adreça completa amb el receptor real del token a la transacció.
  2. Selecciona la xarxa utilitzada per a la transferència. Si no hi és, segueix les instruccions del fabricant de la cartera per habilitar-la o afegir-ne la configuració oficial.
  3. Mostra el token exacte. Si no apareix automàticament, utilitza la funció d'afegir token de la cartera amb l'adreça de contracte verificada per a aquella xarxa.
  4. Comprova que el compte pugui signar. Una cartera watch-only pot mostrar el saldo de qualsevol persona. No pot autoritzar una transferència de retorn.
  5. Planifica la destinació abans d'enviar. Confirma que la següent cartera o exchange accepta aquest token exacte a la xarxa on el tens ara.
  6. Prepara la comissió de xarxa. Per a una transferència BEP20 normal a BNB Smart Chain, habitualment cal una mica de BNB en aquella cadena. Utilitza l'estimació de la cartera i deixa prou saldo per a totes les transaccions necessàries.

Afegir una xarxa o un token canvia el que mostra la cartera. No mou ni converteix els fons. Mostrar un token tampoc fa que un token fals o sense suport real tingui valor.

Exemple: has enviat USDT BEP20 en lloc d'ERC20

Retires 500 USDT d'un exchange a la teva cartera personal normal. Volies utilitzar Ethereum però vas seleccionar BNB Smart Chain.

El registre de retirada i BscScan mostren que la transferència del token va arribar exactament a l'adreça de la teva cartera. Obres aquell compte a BNB Smart Chain i mostres el token verificat. Apareix un saldo de 500 tokens.

Ara tens accés als tokens a BNB Smart Chain. Si vols els fons a Ethereum, encara necessites una ruta de transferència compatible entre xarxes. Tornar-los a enviar a la teva pròpia adreça utilitzant BNB Smart Chain els deixarà a BNB Smart Chain.

L'ETH que tens a Ethereum no paga la comissió d'aquesta transferència a BNB Smart Chain. El gas ha d'estar disponible a la xarxa que processa la transacció, tret que la cartera ofereixi explícitament un altre mètode de pagament compatible.

Si una altra aplicació de cartera mostra una adreça diferent

Atura't i comprova la selecció del compte. Una frase de recuperació pot generar molts comptes i aplicacions diferents poden utilitzar configuracions diferents per triar-los. La documentació de la cartera pot anomenar aquestes opcions derivation path.

Restaurar la mateixa frase i veure un compte buit no demostra que el saldo original hagi desaparegut. Pot voler dir que has obert un compte diferent. Segueix les instruccions de recuperació del fabricant de la cartera original i verifica l'adreça de destinació completa.

No introdueixis la frase en un lloc web que ofereixi buscar el compte correcte.

Si utilitzes una hardware wallet

Comprova si l'aplicació normal del dispositiu és compatible amb la xarxa. Si no ho és, el fabricant pot permetre connectar el dispositiu a una altra interfície de cartera.

Per exemple, Trezor documenta l'ús d'una cartera de tercers compatible mitjançant Trezor Connect per accedir a actius d'altres xarxes EVM compatibles. El dispositiu continua signant les transaccions.

Utilitza el procés de connexió de la hardware wallet i verifica el compte seleccionat. No introdueixis la frase de recuperació del dispositiu en un lloc web o una software wallet només per fer visible el saldo.

Si la teva pròpia cartera és una smart wallet

Una smart wallet pot utilitzar codi de contracte per controlar la seva adreça receptora. Tenir una frase de recuperació, una passkey o una clau de signatura de l'aplicació no significa necessàriament que puguis enviar directament des d'aquella adreça en una altra xarxa.

Pregunta al proveïdor de la cartera si el compte està desplegat i es pot utilitzar a la xarxa que vas seleccionar. Si no és així, consulta la secció de smart contracts més avall. Els passos normals de canvi de xarxa poden ser insuficients.

2. Els fons han anat a un exchange

Contacta amb l'exchange receptor. La teva adreça de dipòsit de l'exchange està controlada pel sistema de custòdia de l'exchange, encara que aparegui dins del teu compte.

No pots importar aquella adreça a una cartera personal i obtenir-ne el control. El servei d'atenció al client tampoc et pot donar simplement la seva clau privada. La recuperació en un exchange necessita un procés que funcioni dins dels seus sistemes de custòdia i seguretat.

L'exchange emissor pot proporcionar el registre de retirada i explicar quina xarxa va utilitzar. Quan una retirada confirmada arriba a una adreça externa, l'emissor normalment no la pot recuperar directament.

L'accés tècnic i l'elegibilitat per a la recuperació són coses diferents

Un exchange pot reconèixer una adreça però no tenir una manera compatible de moure aquell token des d'allà a l'altra xarxa. També pot rebutjar recuperacions per límits operatius, controls de seguretat o la seva política de servei.

Són tres preguntes diferents:

  • L'exchange controla aquesta adreça a la xarxa que realment es va utilitzar?
  • Els seus sistemes poden moure aquest token exacte de manera segura?
  • El seu servei de recuperació acceptarà aquest dipòsit?

Que un exchange tingui un token disponible per negociar no respon per si sol a cap d'aquestes preguntes.

Què demostren els serveis de recuperació actuals

Binance: La seva guia global de recuperació inclou alguns tokens no compatibles i dipòsits en xarxes EVM no compatibles com a possibles categories de recuperació. No garanteix cap resultat. El receptor sol·licita la recuperació d'un dipòsit al seu propi compte de Binance.

Binance va informar que durant 2025 va ajudar en 38,648 casos de recuperació de dipòsits incorrectes per un total de $48 million. Aquestes xifres inclouen errors de dipòsit en general, no només xarxes equivocades. No indiquen la taxa d'èxit per al teu cas.

Coinbase: El seu servei de recuperació només accepta determinats actius i xarxes i envia els fons recuperats elegibles a una cartera self-custody connectada. Requereix l'ID de transacció, l'adreça receptora de Coinbase i la xarxa real. Comprova bé la cartera de destinació abans de confirmar.

En el moment de la comprovació, la comissió de servei de Coinbase era del 5% de l'import per sobre de $100, més les comissions de xarxa. Per tant, una recuperació de $1,000 té una comissió de servei de $45 abans dels costos de xarxa. El que compta és la comissió que mostri el procés real de recuperació.

Kraken: La seva guia de recuperació separa els tokens no compatibles en xarxes compatibles dels actius no llistats en xarxes no compatibles. Alguns casos no es poden recuperar i el cost s'informa abans que comenci la feina de recuperació.

Utilitza les instruccions de la plataforma i del compte exactes que fas servir. Binance i Binance.US tenen polítiques de recuperació diferents. La disponibilitat també pot variar segons el compte o la regió.

Els exemples d'exchanges i les polítiques de recuperació es van comprovar el 18 October 2026. L'elegibilitat, les comissions i els procediments poden canviar.

Què preguntar a l'exchange

Obre el seu procés oficial de dipòsit desaparegut o recuperació d'actius i proporciona les proves que s'enumeren més endavant en aquest article. Pregunta si pot recuperar el contracte de token concret, a la xarxa concreta, a l'adreça de dipòsit concreta.

Si una eina no troba la transacció, comprova primer aquestes dades. Una transacció que existeix en un explorador públic pot quedar fora dels casos compatibles amb aquella eina. Pregunta al suport si hi ha revisió manual.

Abans d'acceptar una recuperació, confirma la comissió, el temps aproximat i si el resultat serà un abonament al compte o un reemborsament extern. Una estimació de comissió no és una garantia. En un dipòsit petit, els costos poden consumir una part important de l'import recuperat.

Si el suport ho rebutja, pregunta si el motiu és la falta de proves, una limitació tècnica o la política actual. Conserva la resposta i les dades de la transacció. Una política futura podria canviar, però no hi ha cap garantia que ajudi amb un dipòsit antic.

No deixis que el reemborsament es converteixi en un segon dipòsit desaparegut

L'adreça original d'enviament pot no ser la teva adreça de dipòsit. Els exchanges sovint envien retirades des de carteres operatives compartides.

Si la recuperació retorna els tokens a aquella cartera compartida, l'exchange emissor pot rebre'ls sense abonar-los automàticament al teu compte. Coinbase adverteix que no s'ha de retornar un pagament a l'adreça original d'enviament, i Kraken diu que les retirades retornades poden requerir una recuperació manual.

Alguns processos de recuperació et permeten triar una cartera receptora. D'altres exigeixen retornar al punt d'origen. Pregunta quina norma s'aplica abans de continuar.

  • Quin token es retornarà?
  • A quina xarxa?
  • A quina adreça exacta?
  • El servei receptor acceptarà aquell token i aquella xarxa?
  • Cal un memo o tag?

Si Exchange B reemborsa a la cartera compartida d'enviament d'Exchange A, pregunta a Exchange A com acreditarà la devolució. Conserva els IDs de transacció original i de reemborsament i els dos registres de suport. Per a tu, la recuperació només s'ha completat quan Exchange A identifica la devolució i l'abona al teu compte.

3. Els fons han anat a una altra persona

Si has enviat els fons a algú que coneixes, dona-li l'ID de transacció, la xarxa real, el contracte del token i l'adreça receptora.

Si controla un compte de cartera normal i compatible, pot comprovar el saldo en aquella xarxa i fer una nova transferència. Tu no necessites la seva frase de recuperació, ni ell necessita la teva.

Si et va donar una adreça de dipòsit d'un exchange, normalment el receptor ha d'obrir la sol·licitud de recuperació des del seu propi compte. El teu registre de retirada pot ajudar, però no pots gestionar el seu compte d'exchange des del teu formulari de recuperació.

Per a un comerç o processador de pagaments, contacta amb el seu equip de suport de pagaments. Inclou la factura o referència del pagament a més de les dades de la transacció. L'adreça visible pot pertànyer al processador i no al comerç.

Si l'adreça pertany a una persona desconeguda, no hi ha cap funció normal de cartera que obligui a fer un reemborsament. Un hash de transacció no pot revelar la clau privada. Una etiqueta de l'explorador pot suggerir un servei amb què contactar, però no prova qui controla l'adreça.

Abans que ningú retorni els fons, acordeu una destinació que accepti el token i la xarxa exactes. No assumeixis que l'adreça original d'enviament és adequada.

4. L'adreça receptora és un smart contract

Un smart contract segueix les seves regles programades. La persona o empresa que el va crear no té necessàriament una manera de retirar qualsevol token enviat allà.

Per què una transferència reeixida encara pot deixar tokens bloquejats

Una transferència ERC20 estàndard pot registrar un saldo a l'adreça d'un contracte sense preguntar al contracte si sap retornar els tokens. La transferència pot tenir èxit encara que el receptor no tingui una via de retirada útil.

La recuperació pot ser possible si el contracte té:

  • Una funció de retirada o rescat que funcioni amb el token exacte.
  • Una funció general de transacció que els propietaris autoritzats puguin utilitzar per enviar-lo.
  • Un mecanisme d'actualització existent mitjançant el qual administradors autoritzats puguin afegir una via de recuperació.

Si no s'aplica res d'això, l'equip del projecte pot ser incapaç d'ajudar. L'emissor del token pot tenir un procés d'intervenció separat en casos limitats, però la configuració normal d'una cartera no pot afegir una funcionalitat que falta al contracte.

Això inclou haver enviat tokens al mateix contracte del token. Primer confirma que el contracte era el receptor real dels tokens, i no simplement l'adreça To de la transacció principal.

Una smart wallet pot ser recuperable encara que encara no existeixi en aquella cadena

Algunes smart wallets tenen una adreça que es pot calcular abans que es creï el seu contracte. Els fons poden arribar a aquella adreça en una altra xarxa abans que la cartera s'hi hagi desplegat.

El proveïdor de la cartera pot ser capaç de crear la cartera correcta exactament en aquella adreça i restaurar-hi l'accés. Això depèn de la configuració original i de si els contractes de desplegament necessaris són compatibles i estan disponibles a la segona xarxa.

Safe documenta aquest tipus de recuperació, però no és possible per a tots els Safe ni per a totes les xarxes.

Un problema menys evident és la llista original de signants. Recrear un Safe en una altra xarxa pot restaurar els propietaris inicials i el nombre de signatures requerides. Els canvis posteriors a la primera xarxa no es traslladen automàticament. Si les claus de signatura originals s'han perdut o compromès, la recuperació pot quedar bloquejada o ser insegura.

Demana al proveïdor que comprovi l'historial de desplegament i propietat abans de continuar. Crear un contracte o una cartera nous a l'atzar no et permet reclamar una adreça arbitrària.

Què ha de comprovar l'equip del projecte

  • El contracte correcte està desplegat en aquesta adreça a la xarxa real?
  • Si no, encara es pot desplegar exactament aquella cartera en aquella adreça?
  • Quins propietaris o signants la controlarien?
  • El seu codi permet moure aquest token exacte?
  • Els tokens encara són a l'adreça?

Que un explorador no mostri codi de contracte no és concloent. Podria ser un compte normal, una adreça sense usar o l'adreça futura d'una smart wallet. Una etiqueta de contracte tampoc explica del tot com es controla un compte. Utilitza la documentació del proveïdor de la cartera i una revisió específica del cas.

Contacta ràpidament amb l'equip oficial del projecte. Alguns routing contracts no estan dissenyats per mantenir saldos de manera segura. Uniswap adverteix que els tokens deixats en certes adreces de router poden ser utilitzats per transaccions posteriors. No assumeixis que qualsevol dipòsit en un contracte continuarà disponible mentre decideixes què fer.

I què passa amb TRC20, Bitcoin, Solana o BEP2?

TRC20 en lloc d'ERC20 requereix una avaluació diferent

Els passos normals de recuperació EVM no cobreixen totes les combinacions de xarxes. TRON, Bitcoin, Solana i altres sistemes poden utilitzar formats d'adreça, regles de compte o claus de signatura diferents.

Si un formulari de retirada rebutja l'adreça, no la modifiquis per forçar la transferència. Si la transferència ja s'ha fet, identifica l'adreça receptora real a partir del registre de la cadena de blocs i demana a la cartera o plataforma receptora que l'avaluï.

Tenir sistemes d'adreces diferents no fa que tots els casos siguin impossibles. La documentació per a desenvolupadors de TRON mostra que, per a la mateixa clau pública, la seva adreça està relacionada amb una adreça d'Ethereum. Tanmateix, els comptes TRON i Ethereum per defecte derivats d'una mateixa frase de recuperació poden utilitzar claus diferents.

Això és un motiu per obtenir una avaluació tècnica exacta, no una recepta general per convertir adreces. Canviar com s'escriu una adreça no mou fons entre xarxes ni et dona control sobre ells.

BEP2 no és BEP20

BEP2 pertany a l'antiga BNB Beacon Chain, que utilitzava adreces que comencen per bnb1. BEP20 està associat amb BNB Smart Chain i les seves adreces de tipus Ethereum.

Els antics tokens BEP2 i BEP8 tenen un procés de recuperació separat, limitat a actius elegibles vinculats a un token corresponent a BNB Smart Chain. Des de l'1 July 2026, l'eina de recuperació allotjada de BNB Chain s'ha retirat en favor d'una eina self-service executada localment. Segueix les instruccions oficials actuals en lloc d'una guia antiga d'una eina retirada.

Pot Tether recuperar USDT enviat per la xarxa equivocada?

De vegades Tether pot avaluar una recuperació que la cartera receptora o el contracte no poden gestionar. És un servei limitat de l'emissor, no un sistema universal de reemborsament d'USDT.

Tether enumera alguns errors amb contractes i altres destinacions que considera recuperables. Demana als usuaris que primer busquin ajuda de la part receptora.

Les seves condicions publicades inclouen:

  • La sol·licitud ha de superar els $1,000.
  • Has de complir els requisits per als serveis de Tether i convertir-te en usuari verificat.
  • Tether decideix si la recuperació és tècnicament possible i si l'intentarà.
  • Tether publica una comissió de fins al 10% de l'import recuperat o $1,000, el que sigui més alt. La comissió es dedueix dels fons recuperats. Confirma la teva cotització real abans de continuar.
  • Una sol·licitud pot trigar mesos, sense resultat ni termini garantits.

Comprova qui va emetre el token exacte. Una versió bridged o pegged amb el nom USDT pot dependre d'un altre servei, de manera que el procés de Tether pot no aplicar-s'hi.

Conserva l'ID de transacció, la destinació, l'import, l'explicació de l'error i els registres d'intents de recuperació anteriors. Proporciona les adreces i IDs de transacció com a text, encara que també adjuntis captures de pantalla.

Com moure fons accessibles a la xarxa prevista

Quan ja pots gastar els fons, potser no necessites cap altre servei de recuperació. Els pots mantenir a la xarxa actual si et convé. Moure'ls a una altra xarxa és una decisió separada.

Si necessites una xarxa diferent, hi ha dues vies possibles:

  • Un exchange que accepti el token exacte a la xarxa actual: Fes el dipòsit amb les dades receptores mostrades per a aquella xarxa, espera que s'aboni al compte i després retira'l utilitzant la xarxa prevista. Comprova que tant el dipòsit com la retirada estiguin disponibles abans d'enviar.
  • Un bridge compatible amb la transferència exacta: Confirma el token d'origen, el token de destinació, totes dues xarxes, les comissions i l'adreça receptora a la interfície oficial del bridge.

Un bridge necessita accés als fons que s'han d'enviar. No pot recuperar un saldo d'una adreça d'exchange o d'un contracte des del qual no pots autoritzar moviments.

El resultat d'un bridge pot ser una versió del token diferent de la que accepta el receptor final. Comprova el contracte de destinació abans de continuar. Segueix el procés real de transferència del bridge; enviar tokens directament a una adreça de contracte pot no iniciar cap transferència pel bridge.

Quan sigui pràctic, prova primer amb una quantitat petita, mantenint-te per sobre de qualsevol mínim de dipòsit o transferència. Espera fins que aquesta prova sigui utilitzable a la destinació final. Una confirmació de la cadena de blocs, per si sola, no demostra que l'exchange l'hagi acceptada.

Proves que has de preparar per a una sol·licitud de recuperació

Recull el següent abans d'obrir un tiquet:

  • L'ID de la transacció a la cadena de blocs, copiat com a text.
  • La xarxa que realment es va utilitzar i la xarxa prevista.
  • El contracte exacte del token a la xarxa real, més el seu nom mostrat.
  • L'import que va arribar a l'adreça, que pot diferir de l'import retirat després de les comissions.
  • Les adreces completes d'enviament i recepció.
  • La data i hora de la transferència, inclosa la zona horària.
  • La cartera o exchange emissor i la cartera o plataforma receptora.
  • Les instruccions de dipòsit del compte receptor, inclòs qualsevol memo o tag obligatori.
  • El registre de retirada de la cartera o exchange d'origen.
  • Números de tiquets anteriors, solucions intentades i qualsevol ID de transacció de reemborsament.

Un registre públic de l'explorador demostra que una transacció existeix. No demostra que la persona que l'envia sigui propietària dels fons. Una plataforma pot exigir registres del compte, comprovacions d'identitat o un vídeo que mostri l'historial de retirada.

Proporciona proves privades del compte només mitjançant canals oficials de suport. No incloguis contrasenyes, frases de recuperació, claus privades ni codis d'autenticació en captures o enregistraments.

Copia aquesta plantilla de sol·licitud al suport

Assumpte: Sol·licitud de recuperació d'un dipòsit per la xarxa equivocada: [token], [xarxa real], [ID de transacció]

Vaig enviar [import i token] a [adreça receptora] per [xarxa real] el [data, hora i zona horària]. Volia utilitzar [xarxa prevista]. La cadena de blocs mostra [estat], però [el dipòsit no s'ha abonat / la cartera receptora no hi pot accedir].

  • ID de transacció: [enganxa l'ID complet de la transacció a la cadena de blocs]
  • Contracte del token a la xarxa real: [enganxa l'adreça completa del contracte, o indica que era una moneda nativa]
  • Adreça i servei emissor: [adreça i cartera o exchange]
  • Adreça i compte receptor: [adreça i referència pertinent del compte]
  • Import rebut a la cadena de blocs: [import]
  • Memo o tag: [què era obligatori i què es va introduir, o no aplicable]
  • Proves adjuntes: [registre de retirada i instruccions de dipòsit pertinents]
  • Intents de recuperació anteriors: [descripció breu i números de tiquet]

Confirmeu, si us plau, si controleu aquesta adreça a la xarxa utilitzada i si aquest token exacte és elegible per a la recuperació. Si ho és, abonareu el compte o emetreu un reemborsament? Confirmeu, si us plau, la comissió, el temps de processament previst i els requisits de token, xarxa, adreça i memo per a qualsevol reemborsament.

Si els fons han de tornar a l'adreça original d'enviament, confirmeu-ho abans de continuar perquè pugui coordinar-me amb la plataforma emissora. Si la recuperació no està disponible, expliqueu si el motiu és la falta de proves, una limitació tècnica o la política actual.

Quan la recuperació pot ser impossible i quan cal aturar-se

Una transferència pot continuar visible per sempre sense que ningú tingui una manera pràctica de gastar-la. Entre els obstacles habituals hi ha:

  • No hi ha cap clau de control accessible: Ningú amb qui puguis contactar pot autoritzar despeses des de la destinació real, o les claus necessàries s'han perdut de manera permanent.
  • No hi ha cap via de contracte utilitzable: El contracte receptor no pot transferir el token i no hi ha cap actualització autoritzada, desplegament o intervenció de l'emissor disponible.
  • No hi ha servei de recuperació de l'exchange: La plataforma no pot o no vol recuperar aquella combinació. És una limitació del servei, no necessàriament la prova d'una impossibilitat matemàtica.
  • Els fons s'han retirat o gastat: L'adreça original ja no els conserva. Un robatori o una disputa requereixen una resposta diferent. Comprova primer les transferències posteriors, perquè que un exchange mogui fons internament no vol dir per si sol que s'hagin perdut.
  • L'actiu o la xarxa ja no funcionen com cal: Tenir accés a una adreça no pot restaurar el suport d'un token fallit, reactivar una cadena retirada ni crear una via de bescanvi que no existeix.

Demana el motiu abans d'acceptar una afirmació vaga que la recuperació és impossible. Igualment, no paguis per intents repetits que no poden identificar un mecanisme de recuperació creïble.

Evita perdre més diners durant la recuperació

  • Mantén secretes les frases de recuperació i les claus privades. Poden exposar altres actius controlats per aquelles claus, inclosos actius en altres xarxes. Una frase de recuperació també pot exposar altres comptes derivats d'ella.
  • Obre el suport des de l'aplicació o el lloc web oficial de la plataforma. Els missatges no sol·licitats i els anuncis de cerca que prometen una recuperació garantida no demostren que sigui un servei real.
  • Entén què signes. Un procés legítim pot demanar una signatura per demostrar la propietat d'una cartera. Una aprovació de despesa o un permís de compte pot autoritzar molt més. Llegeix la petició i verifica el servei.
  • Verifica les comissions dins del procés oficial de recuperació. Els serveis reals poden cobrar comissions. Un desconegut que exigeix un impost, un dipòsit d'activació o pagaments repetits per alliberar els fons no ha demostrat que existeixi una via de recuperació.
  • Afegeix gas només després de confirmar que controles la cartera. Si el gas acabat d'afegir surt immediatament de la cartera de manera inesperada, deixa d'afegir-ne i investiga un possible sweeper bot.
  • Fes que el pla final de transferència sigui específic. Torna a confirmar el token, la xarxa, l'adreça i qualsevol memo abans d'enviar o aprovar un reemborsament.

Abans d'una transferència futura, comença per les instruccions de dipòsit actuals del receptor, fes coincidir exactament la xarxa i el token i verifica l'adreça completa. Quan facis una prova, espera que el receptor confirmi que els fons es poden utilitzar realment abans d'enviar la resta.